dilluns, 26 de desembre de 2011

ELS MEUS DESITJOS

Al web llibresperllegir.com, sen's proposava escriure el nostre desig per entrar al sorteig de dos exemplars del llibre dels desitjos, a mi no m'han tocat....quina llàstima, mai guanyo res, bé, de fet casi mai, que aquest estiu em va tocar en una revista una samarreta, però amb el llibre no hi ha hagut sort...tampoc hi ha hagut sort amb la loteria de nadal...espero que amb la del niño, si que n'hi hagi...i sinó a per l'euromillón, si em faig rica que sigui a l'engròs no???


El meu desig va ser aquest:




Desitjar, com somiar, són de les poques coses que ara per ara encara són ben nostres, íntimes i per què no dir-ho, gratuïtes, ja veurem com avança el món i si arribarem a pagar pel sol fet d'anhelar alguna cosa, de moment però els somnis i els desitjos són ben nostres, i aprofitant que encara no ens fan pagar per imaginar, podríem desitjar moltes coses, tantes que potser ens empatxem abans de tenir-les. Fa temps però, que només desitjo salut i felicitat pels meus i si en queda, per a mi també, tot allò material queda en segon terme quan la vida et sacseja de tal manera, que allà on i tenies els peus, ara i tens i els ulls, i un braç és on hi havia l'orella...quan el món es capgira, desitges tornar al punt d'inici, allà on tot era perfecte, encara que no ho sapiguéssim. Es cert que tot el que passa serveix per aprendre, sigui bo o no ho sigui tant, i puc assegurar que aprenc de tot el que visc, però desitjo viure un bon moment, feliç, al voltant de qui estimo, i descansar per uns instants dels aprenentatges de la vida, i deixar per un moment les preocupacions a fora, i poder ser feliç, de debò, de dins cap a fora, quan l'ànima et traspassa, deixant un pessigolleig dins teu. 



dimecres, 17 d’agost de 2011

SONETO 141



Shakespeare


A fe mía, no te amo con mis ojos,
porque ellos han descubierto mil faltas en ti,
sino con mi corazón, que ama lo que ellos desprecian
y que, a pesar de lo que ven, está feliz de adorarte.
Ni mis oídos se deleitan con el tono de tu voz;
ni mi tierno tacto con tus burdas caricias,
ni el gusto, ni el olfato desean ser invitados
a ningún festín sensual a solas contigo;
pero ni mis cinco facultades ni mis cinco sentidos
pueden disuadir a un tonto corazón de servirte
aunque dejes sin control lo que parecía ser hombre,
para ser vil esclavo y vasallo de tu arrogante corazón.
De esta plaga sólo puede haber una ganancia:
esa que me hace pecar, me premia con el dolor.

dimecres, 27 de juliol de 2011

LOVE AND DEAD

Mini entrada de reflexió, aquí queda escrit, per recordar-ho;


La última noche de Boris Grushenko, pel·lícula de Woody Allen, en ella un dels personatges diu:

Querer es sufrir. Para evitar sufrir, no se debe querer. Pero luego, se sufre por no amor. POr lo tanto, amar es sufrir, no amar es sufrir, sufrir es sufrir. Ser feliz es amar, luego ser feliz es sufrir, pero sufrir le vuelve a uno infeliz; por lo tanto, para ser infeliz se tiene que amar, o amar para sufrir, o sufrir de demasiada felicidad, espero que lo entiendas. 


...I així de complicada resulta la vida, però en el fons és tant senzill...

dimarts, 12 de juliol de 2011

De moment, no és tancat per vacances...

Les cases antigues s'han de reformar i posar-hi mobles nous, i jo sóc com una d'aquestes cases.

Sempre seguint el camí marcat, mirant de no ferir el sentiments de la resta, pel tema aquell de... no facis als demès el que no vols per tu, una gran màxima aquesta, tant gran que és quasi utòpica, i desprès de 24 anys, m'he adonat que res funciona com creia, i sí, jo que em creia prou espavilada, (ja m'està bé) resulta que m'ha costat 24 anys i molts entrebancs començar a descobrir l'engranatge de la vida.

I és com quan obres un rellotge vell i veus que el seu funcionament és complex però a la vegada emet un so amb un ritme que meravella...tic-tac, tic-tac... així és la vida, complexa però amb un so que meravella...

La vida...igual que el rellotge, com comencis a desmuntar, serà missió impossible que tot quedi com abans, només un bon rellotger sap fer la seva feina...

I jo, que he decidit canviar, he obert la meva vida, i tot i fer un tic-tac poètic, m'he desconfigurat, i com si d'un ordinador es tractes, he provat de fer “RESET”, i ha estat brutal, us ho dic....res és on era, algunes coses han desaparegut i d'altres han aparegut, del no res, la paperera de reciclatge és ben plena, i la pantalla de novetats no para de fer pampallugues, fins i tot el so de la meva vida és diferent...continua sent poètic, però avantguardista i suposo que encara es aviat per saber si el RESET és per anar a millor o no, sempre em quedarà un "RESTAURAR SISTEMA" ple de disculpes i bones intencions...

De moment però, per molt que em dolgui, perquè tot i la meva "nova fredor aparent", continuo sent una persona plena de sentiments i medito molt bé cada pas, de moment però, això és el que hi ha...perquè no facis als demès al que no vulguis per tu, i si no ho compleixes, jo no puc assegurar el compliment del meu compromís...

I com si d'una casa vella es tractés, estic de reformes, en construcció, i aquesta vegada, prometo no anar a uns grans magatzems per moblar la meva vida, prometo deixar-hi entrar aquelles persones més selectes, aquells moments més impactants, i la felicitat absoluta, per deixar de banda allò que no aporta res, o que pitjor, només aporta mals de cap.

I prometo guardar un gran record del que m'ha quedat petit, del que se m'ha espatllat i del que m'ha sortit malament, perquè tot són experiències i vivències, perquè tot ensenya.

I si se’m permet, aconsello fer un “RESET” als valents, i als insegurs, els aconsello esperar als meus resultats, si són bons potser s’ho replantegen...

Deixar de tenir por a tot allò que és nou és important, però deixar de tenir por a tot el que no es necessita, a tot el que és vell, encara és més important per continuar endavant, perquè a la fi, del que es tracta és d’això, d’avançar, d’anar endavant, de no estancar-se i no retrocedir.

I sent absolutament egoista per primera vegada a la meva vida, el meu “RESET” és basa només en la finalitat de poder tirar endavant.

Voldria deixar clar, que des de sempre i per sempre, el perdó té cabuda en el meu propi engranatge vital. Amb això vull dir que no m’he convertit en un monstre fred i calculador, només he acotat algunes definicions.

dimarts, 26 d’abril de 2011

DIRIA TANTES COSES (I)

La soledat m'agrada i m'hi sento molt més còmode que al costat d'algunes - moltes persones.

I no em sento estranya per tenir aquest sentiment, sino feliç, perquè dia a dia vaig descobrint quin és el meu camí.

Permeteu-me que us doni les gràcies per les decepcions, doncs n'he tret finalment el punt positiu, i no es altre que descobrir quin paper juguem cadascú en aquest joc que creieu que es la vida, que de joc no en té res, però de "papers" o millor dit, "paperots" en fa molta gent.

A vegades, em feu riure i tot....

dimarts, 29 de març de 2011

IMMENSAMENT FELIÇ

Cada dia aprenc algunes coses noves, buscant allà on ningú espera trobar res; quanta cosa es perden aquells que no busquen.

I buscant, buscant, he entès la felicitat..sé d'on bé i on va, sé trobar-la i viure en ella...

Tot i la tempesta, jo tinc un paraigües, és de color tronja, bonic, bonic, m'el van comprar un dia, de nit, i té un lot, per aclarir la foscor, per no perdre'm, i em va molt bé, perquè em creia perduda, però m'he trobat, i jo us dic, a la felicitat també.

Tot i la tempesta, que a vegades desprès no ve calma, sinò més tempestes o tempestetes...

.. jo ARA, AVUI, sóc immensament feliç!

No, no m'ha passat res de bo.

De dolent¿? Sí, alunges coses, molts problemes, petits i grans, i també alguna decepció.

Però, i què?

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè he tingut la sort de trobar, en aquests mesos de foscor a unes grans persones, que no sabia com de grans eren,  i penso dir qui són, (ja va sent hora dels agraïments, que jo les coses les noto, les veig, i les vull fer sentir!) perquè sàpiguen que són elles i no unes altres:
-Ita
-Marta
-Núria
Espero que mai necessiteu de la meva ajuda, doncs no us vull cap mal, però no dubteu en cap instant que si la necessiteu estaré aquí, sempre i per tot.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una mare que es desviu per mi, i un pare que és a mi, no m'ha deixat mai, i mai ho farà.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una germana que estimo molt (tot i demostrar-ho poc) i que m'estima molt (i ho desmostra molt) no tinc cap dubte que serà amb mi sempre, i em reconforta d'una manera inimaginable.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè estimo i m'estimen. Perquè estimo molt al meu nòvio i tinc la gran sort de que també m'estima. Perquè al seu costat descobreixo dia a dia que l'abast de l'amor, és més gran, i més gran encara.


I si un dia perdo, em perdo, o em perdeu, serè immensament feliç, perquè tindré altres motius, perquè cada dia se'n poden trobar de nous.
I allò que es trist, no té cabuda dins meu, traduiré la tristesa a nostàlgia, i serè feliç, per haver pogut gaudir de tot el que tinc i he tingut.

Sóc immensament feliç, com quan de petits, tot eren riures i no coneixiem el significat de la paraula problema...

diumenge, 27 de març de 2011

POEMA 20

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

                                    Pablo Neruda

És un poema que em fascina.
Podria llegir-lo un miler de vegades i no em cansaria.

20 poemas de amor y una canción desesperada.

Recomano aquesta lectura, no sóc massa de poemes jo, però els grans clàssics, s'han de coneixer, llegir i tenir un exemplar a casa.
És bonic, de tant en tant, buscar aquest llibret petit, obrir una pàgina al atzar i llegir el poema que hi ha...encara que l'hagi llegit moltes vegades, cada lectura és diferent, no varien els poemes, ho sé, però crec que segons el teu estat anímic d'aquell dia, descobriràs un sentit nou a les línies, apendràs alguna cosa...

dimecres, 16 de març de 2011

GRAN ADQUISICIÓ

Algunes vegades, aquells llibres més petits són els que ens ensenyen grans coses.
Dilluns en vaig adquirir un.

És d'un autor que es diu Allan Percy, fins avui, per a mi, desconegut, a partir d'ara, un gran acompanyant en el meu viatge de la vida.

Allan Percy, en: El coaching de Oscar Wilde, pren com a base a Oscar Wilde per a ensenyar-nos les 99 píldoras de la sabiduría para la felicidad de aquí y ahora.

FRAGMENT:
píldora número 15.
DISCÚLPEME, NO LE HABIA RECONOCIDO: HE CAMBIADO MUCHO.

...Nadie es más distinto a otro que uno mismo en diferentes momentos de su evolución personal...
No todo el mundo crece al mismo tiempo en la carrera de existir...
De repente, personas que tenían mucho en común ya no saben de que hablar, excepto de los "viejos tiempos", porque cada cual está librando una guerra distinta.
Es inútil mantener artificialmente las amistades por una cuestión de veteranía, con ello nos robamos tiempo para cultivar relaciones más nutritivas para el momento que vivimos.
Tal vez aquellos que ahora se alejan vuelvan a nosotros cuando nuestros caminos de evolución se crucen de nuevo.


GRAN CONSELL, 1 d'entre 99...
Lectura 100% recomanada...

diumenge, 13 de març de 2011

EL SENTIMIENTO NEGATIVO

A sonreir se aprende habiendo llorado mucho...

...infinites veritats es troben escrites en aquest llibre, autor del qual és Risto Mejide, amb caràcter probablement odiós per a molts, ja que a pocs els agrada sentir les veritats gens adulterades, les crítiques negatives les acostumem a entendre com a atacs personals cap a nosaltres, i probablement aprendriem molt més, i creixeriem com a persones si no ens sentissim ferits al escoltar-les.

Sobre los abrazos: necesitas lo que significa. Y significa, en esencia, que no estás solo.

dijous, 24 de febrer de 2011

PER COMENÇAR

Si creus en els somnis es faran realitat... una bona lectura: EL MÓN GROC, d'Albert Espinosa.

AUTOBIOGRAFÍA
 
No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos en la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.
 
Extraiga la raíz cuadrada de tres mil trescientos trece.
¿Dónde está Tanganika? ¿Qué año nació Cervantes?
Le pondré un cero en conducta si habla con su compañero.
Eso, para seguir.
 
¿Le parece a Ud. correcto que un ingeniero haga versos?
La cultura es un adorno y el negocio es el negocio.
Si sigues con esa chica te cerraremos las puertas.
Eso, para vivir.
 
No seas tan loco. Sé educado. Sé correcto.
No bebas. No fumes. No tosas. No respires.
¡Ay sí, no respires! Dar el no a todos los «no»
y descansar: Morir.
 
                                                                             Gabriel Celaya