La soledat m'agrada i m'hi sento molt més còmode que al costat d'algunes - moltes persones.
I no em sento estranya per tenir aquest sentiment, sino feliç, perquè dia a dia vaig descobrint quin és el meu camí.
Permeteu-me que us doni les gràcies per les decepcions, doncs n'he tret finalment el punt positiu, i no es altre que descobrir quin paper juguem cadascú en aquest joc que creieu que es la vida, que de joc no en té res, però de "papers" o millor dit, "paperots" en fa molta gent.
A vegades, em feu riure i tot....
Anaaa, q et segueixo, a veure quan fas una altra entrada al blog, q m'agrada molt tot el q dius, i ho trobo molt interessant.
ResponEliminaPetons