dimarts, 29 de març del 2011

IMMENSAMENT FELIÇ

Cada dia aprenc algunes coses noves, buscant allà on ningú espera trobar res; quanta cosa es perden aquells que no busquen.

I buscant, buscant, he entès la felicitat..sé d'on bé i on va, sé trobar-la i viure en ella...

Tot i la tempesta, jo tinc un paraigües, és de color tronja, bonic, bonic, m'el van comprar un dia, de nit, i té un lot, per aclarir la foscor, per no perdre'm, i em va molt bé, perquè em creia perduda, però m'he trobat, i jo us dic, a la felicitat també.

Tot i la tempesta, que a vegades desprès no ve calma, sinò més tempestes o tempestetes...

.. jo ARA, AVUI, sóc immensament feliç!

No, no m'ha passat res de bo.

De dolent¿? Sí, alunges coses, molts problemes, petits i grans, i també alguna decepció.

Però, i què?

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè he tingut la sort de trobar, en aquests mesos de foscor a unes grans persones, que no sabia com de grans eren,  i penso dir qui són, (ja va sent hora dels agraïments, que jo les coses les noto, les veig, i les vull fer sentir!) perquè sàpiguen que són elles i no unes altres:
-Ita
-Marta
-Núria
Espero que mai necessiteu de la meva ajuda, doncs no us vull cap mal, però no dubteu en cap instant que si la necessiteu estaré aquí, sempre i per tot.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una mare que es desviu per mi, i un pare que és a mi, no m'ha deixat mai, i mai ho farà.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una germana que estimo molt (tot i demostrar-ho poc) i que m'estima molt (i ho desmostra molt) no tinc cap dubte que serà amb mi sempre, i em reconforta d'una manera inimaginable.

Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè estimo i m'estimen. Perquè estimo molt al meu nòvio i tinc la gran sort de que també m'estima. Perquè al seu costat descobreixo dia a dia que l'abast de l'amor, és més gran, i més gran encara.


I si un dia perdo, em perdo, o em perdeu, serè immensament feliç, perquè tindré altres motius, perquè cada dia se'n poden trobar de nous.
I allò que es trist, no té cabuda dins meu, traduiré la tristesa a nostàlgia, i serè feliç, per haver pogut gaudir de tot el que tinc i he tingut.

Sóc immensament feliç, com quan de petits, tot eren riures i no coneixiem el significat de la paraula problema...

diumenge, 27 de març del 2011

POEMA 20

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: «La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos.»

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

                                    Pablo Neruda

És un poema que em fascina.
Podria llegir-lo un miler de vegades i no em cansaria.

20 poemas de amor y una canción desesperada.

Recomano aquesta lectura, no sóc massa de poemes jo, però els grans clàssics, s'han de coneixer, llegir i tenir un exemplar a casa.
És bonic, de tant en tant, buscar aquest llibret petit, obrir una pàgina al atzar i llegir el poema que hi ha...encara que l'hagi llegit moltes vegades, cada lectura és diferent, no varien els poemes, ho sé, però crec que segons el teu estat anímic d'aquell dia, descobriràs un sentit nou a les línies, apendràs alguna cosa...

dimecres, 16 de març del 2011

GRAN ADQUISICIÓ

Algunes vegades, aquells llibres més petits són els que ens ensenyen grans coses.
Dilluns en vaig adquirir un.

És d'un autor que es diu Allan Percy, fins avui, per a mi, desconegut, a partir d'ara, un gran acompanyant en el meu viatge de la vida.

Allan Percy, en: El coaching de Oscar Wilde, pren com a base a Oscar Wilde per a ensenyar-nos les 99 píldoras de la sabiduría para la felicidad de aquí y ahora.

FRAGMENT:
píldora número 15.
DISCÚLPEME, NO LE HABIA RECONOCIDO: HE CAMBIADO MUCHO.

...Nadie es más distinto a otro que uno mismo en diferentes momentos de su evolución personal...
No todo el mundo crece al mismo tiempo en la carrera de existir...
De repente, personas que tenían mucho en común ya no saben de que hablar, excepto de los "viejos tiempos", porque cada cual está librando una guerra distinta.
Es inútil mantener artificialmente las amistades por una cuestión de veteranía, con ello nos robamos tiempo para cultivar relaciones más nutritivas para el momento que vivimos.
Tal vez aquellos que ahora se alejan vuelvan a nosotros cuando nuestros caminos de evolución se crucen de nuevo.


GRAN CONSELL, 1 d'entre 99...
Lectura 100% recomanada...

diumenge, 13 de març del 2011

EL SENTIMIENTO NEGATIVO

A sonreir se aprende habiendo llorado mucho...

...infinites veritats es troben escrites en aquest llibre, autor del qual és Risto Mejide, amb caràcter probablement odiós per a molts, ja que a pocs els agrada sentir les veritats gens adulterades, les crítiques negatives les acostumem a entendre com a atacs personals cap a nosaltres, i probablement aprendriem molt més, i creixeriem com a persones si no ens sentissim ferits al escoltar-les.

Sobre los abrazos: necesitas lo que significa. Y significa, en esencia, que no estás solo.