I buscant, buscant, he entès la felicitat..sé d'on bé i on va, sé trobar-la i viure en ella...
Tot i la tempesta, jo tinc un paraigües, és de color tronja, bonic, bonic, m'el van comprar un dia, de nit, i té un lot, per aclarir la foscor, per no perdre'm, i em va molt bé, perquè em creia perduda, però m'he trobat, i jo us dic, a la felicitat també.
Tot i la tempesta, que a vegades desprès no ve calma, sinò més tempestes o tempestetes...
.. jo ARA, AVUI, sóc immensament feliç!
No, no m'ha passat res de bo.
De dolent¿? Sí, alunges coses, molts problemes, petits i grans, i també alguna decepció.
Però, i què?
Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè he tingut la sort de trobar, en aquests mesos de foscor a unes grans persones, que no sabia com de grans eren, i penso dir qui són, (ja va sent hora dels agraïments, que jo les coses les noto, les veig, i les vull fer sentir!) perquè sàpiguen que són elles i no unes altres:
-Ita
-Marta
-Núria
Espero que mai necessiteu de la meva ajuda, doncs no us vull cap mal, però no dubteu en cap instant que si la necessiteu estaré aquí, sempre i per tot.
Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una mare que es desviu per mi, i un pare que és a mi, no m'ha deixat mai, i mai ho farà.
Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè tinc una germana que estimo molt (tot i demostrar-ho poc) i que m'estima molt (i ho desmostra molt) no tinc cap dubte que serà amb mi sempre, i em reconforta d'una manera inimaginable.
Jo, ARA, sóc immensament feliç, perquè estimo i m'estimen. Perquè estimo molt al meu nòvio i tinc la gran sort de que també m'estima. Perquè al seu costat descobreixo dia a dia que l'abast de l'amor, és més gran, i més gran encara.
I si un dia perdo, em perdo, o em perdeu, serè immensament feliç, perquè tindré altres motius, perquè cada dia se'n poden trobar de nous.
I allò que es trist, no té cabuda dins meu, traduiré la tristesa a nostàlgia, i serè feliç, per haver pogut gaudir de tot el que tinc i he tingut.
Ets immensament adorable i et mereixes tota la felicitat que pugui existir.
ResponEliminaEn el fons, la felicitat és formada per moments, per segons, i no pas tota una vida, com ens fan creure les pel·lícules... Quan sents la veu d'una persona i se't accelera el cor, i te n'adones; quan per fi saps qui ets, i te n'adones; quan ets conscient del que tens, i te n'adones sense que ho hagis hagut de perdre. Diuen que el secret és adonar-se del que et fa feliç, mentre et fa feliç. És meravellós. Ets meravellosa, i per això i molt més, t'estimo.
Nenaaa, m'has emocionat jejeje quin escrit tan xulo, primer em pensava q era el fragment d'un llibre jejeje és fantàstic q estiguis tan i tan bé. Tot el que dius és ben cert, i puc dir q ara tb em sento inmensament feliç, i sense cap motiu en especial, només per viure el q vivint, i aprenent de les decepcions i aixecant-nos cada cop q caiem.
ResponEliminaMIl petons preciosa!