De moment, no és tancat per vacances...

Les cases antigues s'han de reformar i posar-hi mobles nous, i jo sóc com una d'aquestes cases.

Sempre seguint el camí marcat, mirant de no ferir el sentiments de la resta, pel tema aquell de... no facis als demès el que no vols per tu, una gran màxima aquesta, tant gran que és quasi utòpica, i desprès de 24 anys, m'he adonat que res funciona com creia, i sí, jo que em creia prou espavilada, (ja m'està bé) resulta que m'ha costat 24 anys i molts entrebancs començar a descobrir l'engranatge de la vida.

I és com quan obres un rellotge vell i veus que el seu funcionament és complex però a la vegada emet un so amb un ritme que meravella...tic-tac, tic-tac... així és la vida, complexa però amb un so que meravella...

La vida...igual que el rellotge, com comencis a desmuntar, serà missió impossible que tot quedi com abans, només un bon rellotger sap fer la seva feina...

I jo, que he decidit canviar, he obert la meva vida, i tot i fer un tic-tac poètic, m'he desconfigurat, i com si d'un ordinador es tractes, he provat de fer “RESET”, i ha estat brutal, us ho dic....res és on era, algunes coses han desaparegut i d'altres han aparegut, del no res, la paperera de reciclatge és ben plena, i la pantalla de novetats no para de fer pampallugues, fins i tot el so de la meva vida és diferent...continua sent poètic, però avantguardista i suposo que encara es aviat per saber si el RESET és per anar a millor o no, sempre em quedarà un "RESTAURAR SISTEMA" ple de disculpes i bones intencions...

De moment però, per molt que em dolgui, perquè tot i la meva "nova fredor aparent", continuo sent una persona plena de sentiments i medito molt bé cada pas, de moment però, això és el que hi ha...perquè no facis als demès al que no vulguis per tu, i si no ho compleixes, jo no puc assegurar el compliment del meu compromís...

I com si d'una casa vella es tractés, estic de reformes, en construcció, i aquesta vegada, prometo no anar a uns grans magatzems per moblar la meva vida, prometo deixar-hi entrar aquelles persones més selectes, aquells moments més impactants, i la felicitat absoluta, per deixar de banda allò que no aporta res, o que pitjor, només aporta mals de cap.

I prometo guardar un gran record del que m'ha quedat petit, del que se m'ha espatllat i del que m'ha sortit malament, perquè tot són experiències i vivències, perquè tot ensenya.

I si se’m permet, aconsello fer un “RESET” als valents, i als insegurs, els aconsello esperar als meus resultats, si són bons potser s’ho replantegen...

Deixar de tenir por a tot allò que és nou és important, però deixar de tenir por a tot el que no es necessita, a tot el que és vell, encara és més important per continuar endavant, perquè a la fi, del que es tracta és d’això, d’avançar, d’anar endavant, de no estancar-se i no retrocedir.

I sent absolutament egoista per primera vegada a la meva vida, el meu “RESET” és basa només en la finalitat de poder tirar endavant.

Voldria deixar clar, que des de sempre i per sempre, el perdó té cabuda en el meu propi engranatge vital. Amb això vull dir que no m’he convertit en un monstre fred i calculador, només he acotat algunes definicions.