divendres, 20 d’abril de 2012

CALLADAMENT

Dilluns és Sant Jordi i per la xarxa hi corre un projecte prou interessant anomenat UN SANT JORDI PLE DE VEUS, es tracta de gravar algun fragment literari català. Jo he escollit el poema Calladament, de Miquel Martí i Pol, que es troba en el llibre d’absències. És un poema fantàstic, i ell un poeta increïble. a sota de l'entrada d'avui hi ha el link per escoltar el poema que he gravat.


El meu primer Sant Jordi després de ... , serà especial igualment, perquè tot comença a tenir sentit, o potser és simple casualitat. No, sabem que no existeixen les casualitats. Tot passa perquè ha de passar. Tot és com és perquè així ha de ser. Però abans de marxar vas regalar-me petits moments que dia rere dia passen a tenir un sentit diferent, esdevenen moments anticipats per aconteixaments futurs, pocs m’entendran, jo i ell ens entenem, i això és suficient. Només puc dir que continuo vivint moments dolços, revivint regals passats. Gràcies per la rosa a la taula aquell dia d’estiu, abans era simplement un acte romàntic, avui és més que això, avui sé que aquella rosa d’estiu, tenia un sentit primaveral, ara ja ho sé, i se que no va ser la última.  Gràcies. 
Et regalo aquest poema, sé que el pots escoltar, sé que el pots sentir. Vol dir el que diu. Ni més ni menys.
És Miquel Martí i Pol el seu autor. 
Vola fins al jardí on t’agradava descansar i escolta’l, no hi ha lloc millor per respirar profundament i gaudir, del poema, del sol, de la natura, de tot el que representa, de la felicitat eterna i els moments màgics. Com un miratge apareixeré, igual que apareixes com un oasi, aclarint la foscor de la nit. 


sabent que...
l’endemà et despertes i tornes a ser tu i creus que és injust, però no ho dius a ningú. 


LLIBRE D'ABSÈNCIES


CALLADAMENT


Des d'aquesta aspra solitud et penso. 
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles 
els pollancs que miràvem en silenci 
des del portal de casa. 
Tantes coses 
se m'han perdut amb tu que em resta a penes 
l'espai de mi mateix per recordar-te.
Però la vida, poderosa, esclata 
fins i tot en un àmbit tan estricte. 
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles, 
el verd proclama vida i esperança 
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te 
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci 
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.
          MIQUEL MARTÍ I POL




CALLADAMENT (link)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada